L’1 de juny es farà als Jardins de Vivers de València el I Aplec de les Economies Transformadores, organitzat per la Xarxa d’Economia Alternativa i Solidària (XEAS). Parlem amb el seu president, Alfredo Artigas, sociòleg i membre de la cooperativa de mediació i serveis jurídics El Rogle, per tal de saber què són exactament les economies transformadores i quin és el seu estat de salut al País Valencià.
Per començar, què és «l’economia transformadora» i en què es diferència d’altres etiquetes similars que podem trobar?
És cert que sovint ens trobem amb etiquetes diferents: economia alternativa, economia transformadora, economia social, economia solidària… També l’economia del bé comú, que és una marca molt concreta… Cadascun d’aquests objectius ens parla dels criteris concrets de cada una, però ho podríem agrupar en models econòmics que veuen el neoliberalisme capitalista, on l’únic important és el benefici individual i no els agrada, sinó que també volen que la seua activitat tinga uns impactes socials i ecològics, que el seu treball tinga coses positives per a la gent que està exercint-lo i pel seu entorn i minimitzar les externalitats negatives. I dintre de cada una d’aquestes etiquetes hi ha empreses que poden estar alineades en una o en diverses. Tot el que entra dins l’economia solidària entra també en l’economia social.
I més en concret, «l’economia transformadora» que defenseu des de XEAS?
Doncs és anar un pas més enllà de l’economia social. És a dir, no sols busquem impactes positius, sinó que volem una economia transformadora. No sols volem no explotar i no contaminar, sinó que volem un model de treball que impacte i transforme la realitat.
I com es concreta des de XEAS aquesta transformació?
XEAS és un nucli territorial d’una xarxa més ampla, d’àmbit estatal, REAS [Red de Economía Alternativa y Solidaria] que agrupa la filosofia de l’economia solidària i transformadora per tal de fomentar l’intercooperació. Tu tens una empresa que necessita un proveïdor i l’altra un client, etc. Aquest és un eix fonamental, perquè sovint competir dins del mercat és complicat perquè competeixes amb empreses que sols miren el benefici, sense importar-los explotar els treballadors, consumir allò més barat, vinga d’on vinga i contamine el que contamine… Aquesta part seria la intercooperació més econòmica, però tampoc és l’única i per a mi tampoc la més important.
La intercooperació econòmica no és l’única i per a mi tampoc la més important
Quina seria l’altra?
Moltes cooperatives que estem en aquest ecosistema som relativament joves i no tenim la mentalitat de l’empresari-tauró. T’ajuntes per fer un treball, perquè no vols entrar en la lògica de deixar-te explotar, però tampoc acabes d’encaixar com a empresari. Llavors, ajuntar-te amb altra gent que ha passat pels mateixos problemes, que ja han afrontat els debats de com combinar el pagament de les nòmines sense perdre els valors, etc. Intercooperar en aquest sentit és molt potent, ja que et permet tenir referents propers de gent amb què confies.
Després, XEAS també permet visibilitzar-nos als que treballem d’una altra manera i poder demanar al consumidor que ho valore. No som sempre les empreses més cares, però tampoc podem ser les més barates, i sovint som les menys visibles. És molt important tenir una xarxa o un ecosistema que on no sols pugues trobar proveïdors i clients, sinó també recomanar-nos mútuament a la gent coneguda, integrar les diferents xarxes per fer-les més potents.
Quins objectius us marqueu des de XEAS?
A banda de la intercooperació, que ja hem comentat, és important fer un poc de lobby. Perquè és molt important tindre una agrupació que siga capaç de reivindicar les demandes de l’economia solidària davant de la societat, davant d’altres empreses, però sobretot davant del sector públic.
Si com a El Rogle vaig com a cooperativa individual a una política i li dic «necessite tal» no em farà ni cas, perquè represente deu treballadores. Però si hi vaig com a una associació que representa centenars de treballadors és més fàcil que es plantege les meues demandes. La part de lobby és molt important i és una cosa molt poca agraïda.
Després hem començat a fer actes per tal de visualitzar-nos. Nosaltres hem tingut un debat molt profund sobre quin és el nostre públic objectiu: l’empresa, el sector públic, els consumidors finals, els moviments socials… Òbviament són tots, però hem de prioritzar i hem decidit apostar perquè l’economia solidària siga transformadora de veritat. Aleshores, en els últims anys hem apostat per apropar-nos més als moviments socials, associacions, assemblees de base, etc., perquè són les més convergents amb els nostres principis. I està sent un repte perquè des d’algunes parts del món de l’activisme, tot el que siga treball i economia es menysprea un poc. Aleshores ens toca fer pedagogia per tal de poder unir els dos mons.
Des d’algunes parts del món de l’activisme, tot el que siga treball i economia es menysprea un poc. Aleshores ens toca fer pedagogia per tal de poder unir els dos mons.
Està bé parlar de valors, però quan es tracta d’economia els números també són importants, perquè les nòmines s’han de pagar… Quin volum té la XEAS actualment?
Hi ha afiliades 29 entitats, entre cooperatives i altres formes jurídiques, que sumem 731 jornades laborals i 14,2 milions d’euros de facturació anual. Però podem dir que XEAS és sols una part xicoteta de l’economia social, hi ha moltes empreses no associades i amb les quals igualment tenim relació, o no, la part orgànica no és la més important.
Quin seria el filtre per considerar economia social? Ser una cooperativa?
No necessàriament. Naturalment, ser una cooperativa és important, perquè açò implica que els beneficis no se’ls queda un particular o que els treballadors tenen més capacitat de decidir sobre l’empresa. En aquest sentit, per posar un exemple, Consum és molt millor que Mercadona, però amb tot, no la considerem una empresa d’economia solidària perquè no té aquest esperit transformador. I a l’inrevés. Potser una fruiteria del barri, que no és una cooperativa, sí que està fent economia solidària perquè compliria molts altres paràmetres. De fet, hi ha molta gent que fa economia solidària i no ho sap.
Però ara mateix, tu entres al web de qualsevol empresa, fins i tot les més negatives, petrolieres, fabricants d’armes… i entres a l’apartat «els nostres valors», i totes asseguren que volen millorar el món, que no estan soles per al benefici… Com us pot diferenciar el consumidor?
És complicat perquè el nou capitalisme ha fet molt d’esforç perquè totes les empreses es mostren com que són les més solidàries, tenim el greenwashing, el pinkwashing, i totes aquestes coses, no? Només cal veure els anuncis. Totes són les més bones del món. Aleshores, el primer és com ens demostrem a nosaltres mateixos que som diferents. Llavors tenim el balanç social, que no és una eina exclusiva de la XEAS i que funciona molt bé i consisteix en una sèrie de preguntes, moltes. En la forma llarga estàs uns dies en fent-lo, i que abasta tot l’aspecte de l’empresa: política de reciclatge, política de salaris, quants homes i quantes dones i quan cobra cadascú… li diuen «ensenyar el cor» perquè realment et despulles. I tu vas introduint dades i després veus en quins punts estàs en cada apartat. Pots estar molt bé en democràcia interna però veus que en política de reciclatge està malament o que els homes estan cobrant més que les dones i no t’hi havies fixat perquè cada un és d’una categoria diferent i llavors saps que per millorar-ho et fa falta un pla d’igualtat, per exemple. El balanç no t’obliga a res, però et diu en quin punt estàs, i si t’ho prens seriosament i vols fer economia transformadora, saps en què et toca millorar. Perquè aquestes coses cal demostrar-les de dins cap a fora.
Entreviat de Joan Canela en el diari La Veu